L’Agència Tributària (AEAT) detalla en una comunicació d’ahir (24.01.2017), el tractament fiscal de la devolució d’interessos de les clàusules sòl després de la publicació del RD. 1/2017. És aplicable tant a les devolucions derivades d’un acord entre les parts, com si són conseqüència d’una sentència judicial o d’un laude arbitral.
1. Les devolucions no s’han de sumar a la base imposable de l’ IRPF:
Segons aquesta comunicació, els ingressos obtinguts per la devolució dels interessos que el client va pagar de més, no se sumaran a la base imposable de l’ IRPF, com tampoc ho faran els interessos indemnitzatoris que es puguin obtenir.
Per tant, no s’han d’incloure a la declaració de l’ IRPF ni les quantitats cobrades com a conseqüència de la devolució dels interessos pagats ni els interessos indemnitzatoris reconeguts, per aplicació de clàusules sòl.
2. Regularització de declaracions en els casos de deducció per habitatge habitual o de deducció como a despesa:
S’hauran d’efectuar regularitzacions en els casos en què els interessos indegudament cobrats pel banc haguessin format part de la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establertes per les Comunitats Autònomes, o haguessin estat objecte de deducció com a despeses del capital immobiliari o d’activitat econòmica.
3. Regularització quan el contribuent hagi practicat deduccions per inversió en habitatge habitual o deduccions autonòmiques:
A. Perdrà el dret a la seva deducció. En aquest cas, haurà d’incloure els imports deduïts en la declaració de l’ IRPF de l’exercici en què s’hagués produït la sentència, el laude arbitral o l’acord, però sense inclusió d’interessos de demora.
B. Exercicis afectats per la regularització:
a. Sentència, laude o acord de l’any 2016:
La regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà en la declaració de Renda 2016 (a presentar a l’abril, maig, juny de 2017), i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015. Aquestes quantitats s’inclouen a les caselles [524] i [526], no essent necessari completar les caselles [525] i [527], corresponents als interessos de demora.
Aquest tractament és el mateix que normalment s’utilitza en els supòsits de pèrdua del dret a deducció per habitatge habitual però sense incloure interessos de demora.
En el cas que entre les quantitats retornades hi hagi interessos de l’any 2016, aquests ja no es tindran en compte per aplicar la deducció en habitatge dit any.
b. Sentència, laude o acord de l’any 2017:
En aquest cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà en la declaració de l’any 2017 (que es presentarà a l’abril, maig i juny de 2018) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016.
No obstant, si la sentència o acord és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l’IRPF de l’any 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l’any 2016 no es tindran en compte per aplicar la deducció en habitatge i, per tant, la regularització no afectarà a dit exercici.
4. Regularització quan el contribuent hagi practicat deduccions com a despeses del capital immobiliari o d’activitat econòmica:
A. En el supòsit de què el contribuent hagués inclòs, en declaracions d’anys anteriors, com a despesa deduïble (capital immobiliari o activitat econòmica), els imports que ara percep, aquests perdran l’esmentada consideració de deduïbles i hauran de presentar-se declaracions complementàries dels corresponents exercicis, traient dites despeses, sense sanció ni interessos de demora ni recàrrec de cap classe.
El termini de presentació de les declaracions complementàries serà el comprés entre la data de la sentència, laude o acord i la finalització del següent termini de presentació d’autoliquidació per aquest impost.
B. Exercicis afectats per la regularització:
a. Sentència, laude o acord produït des del 6 d’abril de 2016 fins el 4 d’abril de 2017:
En este cas, haurà de presentar declaracions complementàries amb caràcter general dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015, en el termini de presentació de la declaració de l’IRPF de l’any 2016 (abril, maig i juny de 2017).
Si entre les quantitats retornades hi hagués interessos abonats en l’exercici 2016, el contribuent ja no inclourà com a despeses deduïbles dits imports en la seva declaració.
b. Sentència, laude o acord produït després del 4 d’abril de 2017:
En aquest cas haurà de presentar declaracions complementàries, amb caràcter general, dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016 en el termini de presentació de l’IRPF de l’any 2017 (abril, maig i juny de 2018).
No obstant, si la sentència, laude o acord és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l’IRPF de l’any 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l’any 2016 no es tindran en compte com a despesa deduïble i, per tant, no tindrà que presentar declaració complementària de dit exercici.
5. Les regularitzacions només seran d’aplicació als exercicis no prescrits.
6. Casos de sentència anterior:
Si el contribuent ja hagués regularitzat les seves declaracions per tenir una sentència anterior, podrà instar-ne la rectificació sol·licitant la devolució dels interessos de demora satisfets i, en el seu cas, la modificació dels interessos indemnitzatoris declarats com a guany.
7. No serà d’aplicació la regularització quan es minori el deute hipotecari:
Quan l’entitat financera, en lloc de retornar al client les quantitats indegudament pagades, li redueixi el principal del préstec, és a dir, quan s’opti per minorar el deute hipotecari.
Per la seva part, la reducció del principal del préstec tampoc generarà dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual.
Font: Agencia Tributaria; i Serveis Fiscals de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.