1. Antecedents:
a. Què és una clàusula sòl?
Les clàusules en qüestió preveuen que, encara que el tipus d’interès se situï per sota d’un determinat llindar (o «sòl») fixat en el contracte, el consumidor seguirà pagant uns interessos mínims que equivalen a aquest llindar i sense que li resulti aplicable un tipus inferior.
b. Inici dels litigis
A Espanya, molts particulars van iniciar processos judicials contra entitats financeres sol·licitant que es declarés que les clàusules sòl incloses en els contractes de préstec hipotecari celebrats amb els consumidors eren abusives i que, en conseqüència, no podien vincular als consumidors.
A la vegada es reclamaven les quantitats pagades a les entitats financeres a partir de la data de celebració del contracte de préstec hipotecari.
c. Què va dir el Tribunal Suprem?
Mitjançant sentència de 9 de maig de 2013, el Tribunal Suprem va considerar abusives determinades clàusules sòl, atenent que els consumidors no havien estat adequadament informats en relació a la càrrega econòmica i jurídica que aquestes clàusules els imposaven.
Tanmateix, va decidir limitar els efectes en el temps de la declaració de nul·litat d’aquestes clàusules, de tal forma que tan sols produís efectes de cara al futur, a partir de la data en la qual es va dictar sentència (9 de maig de 2013).
d. Preguntes prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea
El Jutjat de lo Mercantil nº 1 de Granada i l’Audiència Provincial d’Alacant, van efectuar varies preguntes prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per aclarir si la limitació dels efectes retroactius de la declaració de nul·litat a partir de la data en que es va dictar la sentència del Tribunal Suprem era compatible amb la Directiva sobre clàusules abusives, atenent que, segons aquesta Directiva, tals clàusules no vincularan als consumidors.
L’informe preliminar de l’advocat general del Tribunal europeu va avalar el mes de juliol la decisió del Tribunal Suprem espanyol, però la sentència final ha anat en la direcció contrària.
2. La sentència del Tribunal europeu
El TJUE en la seva sentència del dia d’ahir, 21 de desembre de 2016, considera que la jurisprudència espanyola que limita en el temps els efectes de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl contingudes en els contractes de préstec hipotecari a Espanya es incompatible amb el Dret de la Unió.
Tal limitació dona lloc a una protecció dels consumidors incompleta i insuficient, per lo qual no constitueix un medi adequat i eficaç per tal que cessi l’ús de les clàusules abusives.
En definitiva, el TJUE estableix que en cas de que la clàusula sòl sigui declarada nul·la per un Tribunal espanyol, la devolució d’allò cobrat de més s’ha de fer des de l’inici i no des de maig de 2013, com va dictaminar el Tribunal Suprem.
3. A qui afecta la sentència del TJUE?
La Sentència del Tribunal europeu no implica la devolució automàtica de les quantitats cobrades de més per part de l’entitat financera.
S’hauran de distingir varis escenaris en els quals els efectes de la sentència seran diferents, segons que els afectats hagin obtingut resolució judicial amb anterioritat a la Sentència dictada en el dia d’ahir, o que no hagin reclamat, o que la reclamació estigui en tràmit.
Font: Nota de premsa del TJUE: http://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/application/pdf/2016-12/cp160144es.pdf i Serveis Jurídics de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus