El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en sentència del dia d’avui 26 de gener de 2017, dóna potestat als jutges per declarar nul·les les clàusules de venciment anticipat en els contractes d’hipoteca, encara que aquestes no hagin estat aplicades.
1. Què és una clàusula de venciment anticipat?
És aquella que figura a l’escriptura d’hipoteca per la qual, si el deutor deixa de pagar les quotes del préstec, el banc es reserva el dret de donar per resolta l’operació i exigir-li la devolució de la totalitat de les quotes que es deuen de la totalitat del préstec.
2. Antecedents
a. Concessió d’hipoteca:
Al mes de juny de 2012 l’entitat bancària va concedir a un consumidor una hipoteca per a la compra del seu pis. En el contracte s’hi va incloure la clàusula de venciment anticipat.
b. El deutor no va poder fer front a les quotes mensuals, el Banc va instar l’execució i es va adjudicar el pis:
Passat el temps, i després de no pagar algunes de les mensualitats, el banc, en base a la clàusula de venciment anticipat que constava en el contracte, va sol·licitar: a) el pagament de la totalitat del principal, b) més els interessos ordinaris i de la demora, c) així com les costes judicials i despeses, i d) la venda en subhasta del pis hipotecat. Finalment el pis va ser adjudicat al banc.
c. L’afectat denuncia la clàusula referida als interessos de demora:
Al mes de juny de 2014 l’executat va instar davant els tribunals una denúncia sobre el caràcter abusiu de la clàusula que es referia als interessos de demora.
d. El Jutjat de 1ª Instància, no obstant, va constatar d’ofici que el contracte contenia una clàusula de venciment anticipat:
Durant l’anàlisi de la documentació el Jutge de 1ª Instància, va constatar que varies clàusules del préstec, a més de la que es referia als interessos de demora, “podien ser considerades abusives en el sentit de la Directiva europea 93/13/CEE sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors”, entre elles la que es referia al venciment anticipat, per medi de la qual el banc havia exigit el reintegrament immediat del capital, els interessos i despeses, independentment de quina fos la quantitat del deute.
3. Qüestions prejudicials que el Jutjat de 1ª Instància va sotmetre al TJUE:
Primera: Si el consumidor pot denunciar la presència de clàusules abusives més enllà del temps previst en la norma nacional per a realitzar aquesta denúncia, que era de tan sols 1 mes.
Segona: Si la directiva europea obliga al jutge nacional que examini d’ofici el caràcter abusiu de les clàusules d’un contracte que ja ha estat sotmès a un examen judicial.
Tercera: Quins criteris s’han de prendre en consideració per apreciar l’eventual caràcter abusiu de les clàusules referides al càlcul dels interessos ordinaris i al venciment anticipat quan l’impagament és limitat.
Quarta: Si una norma de dret nacional pot prohibir al jutge que ha constatat el caràcter abusiu d’una clàusula de venciment anticipat, declarar-ne la seva nul·litat i deixar-la sense aplicar encara que, a la pràctica, el professional no l’hagi aplicat.
4. La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 26 de gener de 2017:
Primera qüestió: el termini d’1 mes és contrari al dret de la Unió. El Tribunal recorda que ja va declarar -en un cas similar-, “que la disposició que imposava aquest termini d’1 mes era contraria al dret de la Unió, doncs no permet garantir que els consumidors puguin aprofitar plenament aquest termini i, en conseqüència, exercitar efectivament els seus drets”.
Segona qüestió: el jutge nacional pot examinar d’ofici l’eventual caràcter abusiu de les clàusules. El Tribunal declara que “en el supòsit de què en un anterior examen d’un contracte el jutge nacional s’hagi limitat a examinar d’ofici una sola o varies de les clàusules d’aquest contracte, el dret de la Unió imposa a un jutge nacional l’obligació d’apreciar l’eventual caràcter abusiu de les demés clàusules de dit contracte”.
Tercera qüestió: criteris que s’han de prendre en consideració per apreciar l’eventual caràcter abusiu de les clàusules. El Tribunal estableix que “l’examen del caràcter abusiu de una clàusula implica determinar si aquesta ocasiona en detriment del consumidor un desequilibri important entre els drets i obligacions de les parts del contracte” i en el cas de que un Tribunal nacional estimi que alguna de les clàusules per al càlcul dels interessos ordinaris “no està redactada de manera clara i comprensible, l’incumbeix examinar si tal clàusula es abusiva”.
Igualment, la sentencia insisteix en quan als venciments anticipats -en cas d’un impagament-, que les autoritats nacionals han d’ “examinar si la facultat que es concedeix al professional de declarar el venciment anticipat de la totalitat del préstec te caràcter suficientment greu en relació amb la duració i la quantia del préstec, si dita facultat constitueix una excepció i si el Dret nacional preveu medis adequats i eficaços que permetin al consumidor subjecte a l’aplicació d’aquesta clàusula posar remei als efectes del venciment anticipat del préstec”.
Quarta: el jutge nacional pot declarar nul·les les clàusules de venciment anticipat. El TJUE declara que és contrari al Dret de la Unió una disposició de dret nacional que prohibeixi al jutge nacional, que ha constatat el caràcter abusiu d’una clàusula contractual, declarar-la nul·la i deixar-la sense aplicar encara que, en la pràctica, el professional no l’hagi aplicat.
Font: Sentència del TJUE de 26 de gener de 2017; i Serveis Fiscals de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus