El Tribunal Suprem, en recent sentència del proppassat dia 15 d’aquest mes, anul·la les clàusules multidivisa d’un préstec hipotecari al considerar-les abusives i per no haver explicat l’entitat bancària adequadament els riscos associats al denominar el préstec en divises, ni haver explicat als consumidors les greus conseqüències de tals riscos.
El TS elimina les referències a la denominació en divises del préstec, el qual queda com concedit en euros.
1. Antecedents:
a. Els consumidors van concertar un préstec “multimoneda”, a tipus variable, per un import de 44.346.603 yens japonesos, equivalents a 260.755 euros. L’índex de referència pactat va ser el LIBOR.
b. Primera quota d’amortització el 2008: Els consumidors van pagar la quantitat de 1.019 euros.
c. El 2012 la quota d’amortització va arribar a la quantitat de 1.540 euros, a causa de la depreciació del euro davant el yen japonès, i malgrat que el tipus d’interès del crèdit va baixar.
d. A l’agost de 2012, el capital pendent d’amortització va arribar a un màxim de 404.323 euros, quantitat que suposava un increment del 55 per 100 sobre la quantia inicial del crèdit (que com s’ha indicat va ser de 260.755 euros).
2. Sentència del Tribunal Suprem de 15 de novembre de 2017:
a. El Tribunal Suprem corregeix la seva anterior doctrina i adopta la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 3 de desembre de 2015.
b. Per al TS, les clàusules del contracte que interrelacionen canvis de divises, han de ser especialment transparents quan es tracta de contractes celebrats amb consumidors. Es a dir, segons la doctrina del TJUE i la del TS, el client ha de ser capaç de conèixer d’antuvi la càrrega jurídica i econòmica del contracte.
c. Estima el Tribunal que el banc havia d’haver informat als contractants sobre els riscos que derivaven del joc de fluctuació de les divises entre el yen japonès i l’euro, doncs la fluctuació de divises suposa un recàlcul constant del capital prestat.
d. L’esmentat recàlcul va determinar que el deutor adeutés un capital en euros més gran del que li fou entregat al concertar el préstec.
3. El fallo del TS:
Conclou el Tribunal que les clàusules del préstec hipotecari no superen el control de transparència, perquè els consumidors no van rebre una informació adequada sobre la naturalesa dels riscos associats a les clàusules multidivisa, ni sobre les greus conseqüències de tals riscos.
I en conseqüència declara la nul·litat parcial del contracte i l’eliminació de les referències a la denominació en divises del préstec, que queda com un préstec concedit en euros.
Si desitges llegir el contingut íntegre de la Sentència del Tribunal Suprem de 15 de novembre de 2017, clica aquí.
Font: Consejo General del Poder Judicial; i Serveis Jurídics de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.