Amb independència de qui tingui atribuït el seu ús després de la ruptura matrimonial. Així ho declara el Tribunal Suprem en una recent sentència.
1. Antecedents:
a. La sentència de divorci va atribuir l’ús del pis l’esposa:
La sentència de divorci va atribuir l’ús del l’habitatge familiar a l’esposa i als fills menors d’edat, però no va especificar la proporció en que els cònjuges propietaris de l’immoble haurien de satisfer les despeses inherents.
b. Qui ha de pagar les despeses de la comunitat?
El litigi sorgeix al determinar qui ha de pagar les despeses de comunitat.
2. La Sentència del Tribunal Suprem:
El Tribunal distingeix entre despeses que es deriven de l’ús de l’immoble i despeses corresponents a la propietat de l’immoble.
a. Despeses derivades de l’ús de l’immoble, com per exemple, llum, aigua, gas, telèfon…:
Respecte de les derivades de l’ús de l’immoble, com són les referides a serveis de llum, aigua, gas, telèfon…, lògicament han de ser assumides pel cònjuge usuari (si bé una part proporcional hauria de ser computada com a despesa dels fills als efectes de la fixació de la pensió d’aliments).
b. Despeses derivades de la propietat del pis:
En relació amb les despeses derivades de la propietat, com són les de comunitat i l’impost sobre béns immobles (IBI), corresponen al propietari (en aquest cas, la societat de ganancials), amb independència de a qui s’hagi atribuït l’ús del pis després de la ruptura matrimonial. La qüestió és clara en relació amb els impostos que graven l’immoble, com és l’IBI.
És una informació elaborada pels Serveis Jurídics i el Departament de Comunitats de Propietaris de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.
Per conèixer més detalls, pots consultar el text de la Sentència del Tribunal Suprem de 27 de juny de 2018, clicant aquí.
Font: Consejo General del Poder Judicial. Tribunal Suprem, Sala Civil. Sentència Núm. 399/2018, de 27 de juny. Ponent: Salas Carceller, Antonio.