L’ocupant d’un habitatge en precari va al.legar que se li havia d’haver aplicat la normativa protectora dels deutors hipotecaris, atesa la seva condició de precarista i de que es trobava en risc d’ exclusió social.
L’ocupant al.lega que, abans de demandar-lo, el banc li havia d’haver ofert un lloguer social que garantís el seu dret a l’habitatge.
L’Audiència Provincial de Barcelona va desestimar l’al.legació de l’ocupant i va decretar el desnonament per precari, al interpretar que no concorren els requisits per poder aplicar per analogia les normes de protecció dels deutors hipotecaris o els supòsits d’emergència.
L’Audiència estima que, en aquest cas, el precarista no pot emparar-se en les mesures de protecció establertes al RD-L. 27/2012, de 15 de novembre i la Llei 1/2013, de 14 de maig, de protecció als deutors hipotecaris, ni en la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
I estableix que no es donen els requisits per poder aplicar la norma analògicament i que la suspensió del llançament o l’oferiment d’un lloguer social no es troben legal o doctrinalment previstos en supòsits de fet, i només es poden aplicar en els casos excepcionalment regulats per la llei.