El Tribunal Suprem ha rectificat la doctrina mantinguda fins ara i ha establert que no és possible suprimir el subsidi d’atur pel fet de rescatar l’import d’un Pla de Pensions.
El Tribunal declara que no hi ha lloc a considerar renda o ingrés computable l’import total del Pla de Pensions rescat, sinó que només s’haurà de considerar como ingrés, en el seu cas, la plusvàlua o guany que ha generat l’esmentat Pla.
“Al no constar si han existit tals beneficis, plusvàlues o rendes ni, en el seu cas, l’import d’aquests, l’actora no ha comés la infracció que el SPEE (Servicio Público de Empleo Estatal) l’ imputa, a saber, no comunicar l’obtenció de les rendes i percebre prestació por atur indegudament”.
A. Els antecedents:
1. La treballadora tenia reconegut el subsidi d’atur per a majors de 52 anys amb efectes des de 2006 fins 2017.
2. Al gener de 2007 va rescatar un pla de pensions de 16.125 €, el qual va declarar a Hisenda en el moment d’efectuar la declaració de l’IRPF de 2007.
3. A l’any 2008, como a conseqüència de les dades facilitades per Hisenda, corresponents a l’exercici 2007, l’INEM va declarar extingit el dret de la treballadora a cobrar el subsidi reconegut al haver obtingut rendes en còmput mensual superiors al 75 % del salari mínim interprofessional després d’haver rescatat el Pla de Pensions.
B. La Sentència:
1. Estableix que “en realidad, con el rescate del Plan de Pensiones, la actora no ha ingresado en su patrimonio nada que no tuviera ya, ha sustituido un elemento patrimonial (el Plan de Pensiones) por otro (el dinero obtenido por el rescate de dicho Plan) siendo lo único relevante a los efectos ahora examinados la ganancia, plusvalía o rendimiento que le haya podido reportar el citado Plan”.
2. En conseqüència, les úniques rendes o ingressos computables de la treballadora són els rendiments, plusvàlues o beneficis que li hagi pogut generar el Pla de Pensions durant el temps en que va subsistir, sense que es pugui imputar com a renda o ingrés el seu import total, per lo qual la actora no ha comés cap infracció.
3. Como fonament de la seva tesi el Tribunal es recolza en la doctrina del propi tribunal sobre els efectes de la venda d’immobles sobre el requisit de carència de rendes de qui pugui ser beneficiari de subsidi d’atur: “Desde el punto de visto del derecho privado, un elemento patrimonial (el inmueble) ha sido sustituido por otro (el dinero entregado como precio); trasladado el acontecimiento al plano de la protección asistencial, lo único relevante, en relación con tales elementos patrimoniales, sería los ingresos periódicos que los mismos proporcionaran al interesado; es decir, el ingreso que procurara, sea la vivienda misma, porque estaba arrendada o cedida a cambio de un precio, bien el dinero recibido, porque ha sido invertido en cualquier operación generadora de rentas en sentido estricto.(…)”.
3. El Tribunal raona que la doctrina continguda en aquesta sentencia rectifica la fixada per la pròpia Sala en sentències anteriors, que van considerar renda el rescat obtingut pel Pla de Pensions, considerant-lo un ingrés equiparable a renda de treball.