El Tribunal Suprem estima que a aquests elements situats en un edifici de propietat horitzontal, els és d’aplicació l’especial protecció de casa habitada prevista en el Codi Penal, atès el major risc per a les persones que habiten l’edifici i la potencial afectació a la intimidat del domicili.
1. El Codi Penal:
Robatori amb força: El robatori amb força a les coses serà castigat amb la pena de presó de 1 a 3 anys (art. 240).
Robatori amb força en casa habitada: Si el robatori es comet en casa habitada, la pena queda agreujada, castigant-se de 2 a 5 anys (art. 241).
Es consideren dependències de casa habitada, els seus patis, aparcaments i altres departaments o espais amb tanques i contigus a l’edifici i en comunicació interior amb ell, i amb el qual formin una unitat física.
2. La sentència del Tribunal Suprem de 21 de desembre de 2016:
Efectivament, la sentència del Tribunal Suprem de 21 de desembre de 2016, conclou que als aparcaments comuns ubicats en edifici de propietat horitzontal, els són d’aplicació les circumstàncies d’especial protecció que el Codi Penal estableix per al robatori comés en casa habitada (art. 241.3).
Aquesta especial protecció es fonamenta en les següents circumstàncies:
- Increment del possible risc: per a les persones que habiten els diversos pisos de l’edifici on s’ubica l’aparcament, atesa la seva immediata proximitat i possibilitat de coincidència en el curs de la perpetració del delicte. A més a més, es tracta de l’emplaçament de tot l’immoble on els veïns es troben més desprotegits.
- Potencial afectació a la intimitat, per estar el domicili necessàriament connectat amb l’aparcament, a mode de prolongació del pis.
3. Quin és l’interès de la sentència del Tribunal Suprem de 21 de desembre de 2016 :
Radica en què recull i declara doctrina jurisprudencial les conclusions del Ple de la Sala Segona de 15 de desembre de 2015, que estableixen els criteris per considerar els aparcaments de la comunitat de propietaris com a dependència de casa habitada.
4. El Ple de la Sala Segona del Tribunal Suprem de 15 de desembre de 2015:
La sentència recull les conclusions del Ple de la Sala Segona del Tribunal Suprem de 15 de desembre de 2015, que van estimar que els aparcaments comuns situats en edifici de propietat horitzontal, tenen la consideració de dependència de casa habitada, sempre que tinguin les següents característiques:
a) contigüitat, és a dir, proximitat immediata, absoluta, extrema o directa amb la casa habitada; que òbviament pot ser tan horitzontal com vertical;
b) tancament, és a dir que la dependència estigui tancada, encara que no sigui necessari que tingui sostre ni tan sols mur;
c) comunicabilitat interior o interna entre la casa habitada i la dependència; és a dir, que existeixi porta, passadís, escala, ascensor interns que uneixin la dependència on es comet el robatori amb la resta de l’edifici com a via utilitzable d’accés entre els dos.
d) unitat física, al·ludint al cos de l’edificació.