L’Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife, declara la nul.litat de la compravenda de l’habitatge perquè la publicitat és un element essencial i considera que el contracte és abusiu.
1. Antecedents:
a. La informació de la pàgina web:
La immobiliària va publicitar l’habitatge en venda amb una superfície de 96 m2.
b. La superfície real:
Als compradors se’ls va entregar un habitatge de 56 m2.
c. La escriptura pública de compravenda:
A l’escriptura de compra consta l’habitatge amb una superfície real de 56 m2. Es va fer constar que els compradors havien tingut l’oportunitat de visitar àmpliament la finca.
d. Els compradors no van visitar l’habitatge:
La immobiliària venedora tenia coneixement que els compradors no van visitar l’habitatge, doncs van residir durant tot el procés de contractació a Irlanda. I també coneixia que l’apoderat que va intervenir en la signatura de l’escriptura tampoc havia visitat l’habitatge.
2. La Sentència de l’Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife, de 15 de novembre de 2016:
Declara nul.la la compravenda, en base a que:
a. la publicitat és un element configurador de l’objecte del contracte, formant part d’ell; i aquesta publicitat no té un caràcter merament informatiu, sinó que integra l’objecte contractual.
La publicitat de la immobiliària a la web va representar un element generador d’una creença raonable de bona fe en els destinataris.
b. la compravenda portada a termini en aquest cas és una relació de consum, doncs es tracta de la venda formalitzada per un empresari, subjecta a la normativa de consumidors, i molt en especial en allò que es refereix a publicitat i clàusules abusives.
En aquest cas, el contracte s’ha de considerar com abusiu i per tant nul de ple dret.
En realitat no es tracta d’una diferència relativament petita i assumible, sinó que es tracta d’una diferència molt notable, doncs entre superfície real i superfície publicitada hi ha casi un terç menys.