L’ Agència Tributària es pronuncia en relació al tractament fiscal de la devolució dels interessos pagats de més en el préstec hipotecari.
1. Tractament fiscal de la devolució dels interessos pagats de més:
La devolució per part del banc dels interessos pagats per préstecs hipotecaris en virtut de l’anul·lació de les clàusules sòl no suposarà rendiment o guany per al contribuent al considerar-se que el seu pagament constitueix únicament una aplicació de renda sempre que els esmentats interessos no hagin estat objecte de deducció per part del contribuent dels rendiments del capital immobiliari o dels rendiments d’activitats econòmiques.
Per tant, el contribuent no integrarà en la seva declaració les quantitats que percebi per aquest concepte.
Ara bé, si dits interessos van formar part de la base de la deducció per inversió en habitatge habitual, el contribuent haurà de regularitzar les deduccions practicades d’aquells exercicis en els quals va incloure en la base de la deducció els interessos tornats, afegint les quantitats indegudament deduïdes per tal motiu a les quotes líquides meritades, més els interessos de demora.
2. Tractament fiscal de les despeses d’interposició de la demanda contra la clàusula sòl:
Les despeses ocasionades al contribuent per la seva demanda contra l’entitat financera per la clàusula sòl (advocat, procurador i taxes judicials) en tant que destinades a l’eliminació de la mateixa o a la seva minoració, procedeix considerar-les incloses en concepte de despeses derivades del finançament aliè amb el qual s’ha procedit a adquirir l’habitatge habitual, per tant sí que constitueixen base de la deducció (amb el límit màxim de 9.040 euros anuals).
3. Tractament fiscal de les quantitats abonades pel banc en concepte d’interès legal aplicat a la suma dels interessos indegudament cobrats i que el banc retorna:
Segons la Dirección General de Tributos, els interessos percebuts com a conseqüència del càrrec pel banc de quantitats indegudes, en tant que suposen una incorporació de diner al patrimoni del contribuent, donen lloc a l’existència d’un guany patrimonial (article 33.1 Llei IRPF), que no està emparat per cap dels supòsits d’exempció establerts legalment.
Així doncs, aquest guany patrimonial (rendiments del capital mobiliari) s’haurà d’imputar a l’exercici en el qual s’hagi acordat el seu abonament.