Interessant sentència del TS sobre clàusules abusives en contractes de manteniment d’ascensors en las comunitats de propietaris.
1. Antecedents:
En el cas a què es refereix la sentència, se tractava d’un contracte qualificat com “a tot risc”, amb una durada de 5 anys, que es prorrogaven tàcitament per períodes iguals, llevat denúncia d’alguna de les parts amb 90 dies d’antel.lació.
Pel cas que alguna de les parts desistís del contracte, s’establia una penalització del 50% de las quotes pendents fins la data establerta per a la seva finalització.
La comunitat de propietaris al tercer any de vigència va desistir del contracte.
2. Demandes judicials:
– El Jutjat de Primera Instància va donar la raó a la Comunitat de Propietaris.
– L’empresa d’ascensors va recórrer davant l’Audiència Provincial, i aquesta va donar la raó a l’esmentada empresa, condemnant la comunitat al pagament d’una indemnització per haver desistit unilateralment del contracte.
– La comunitat de Propietaris va recórrer davant el Tribunal Suprem, i aquest ha donat definitivament la raó a la Comunitat.
3. Arguments del TS:
El TS considera:
3.1. que una duració del contracte tan extensa i amb aquestes conseqüències associades és contrari a la normativa sobre clàusules abusives.
3.2. que resulta raonable que l’empresa de manteniment d’ascensors exigeixi un temps mínim que li permeti organitzar la seva infraestructura i, en el cas de contractes “a tot risc”, amortitzar l’adquisició de peces costoses, però això no pot suposar una vinculació excessiva que impedeixi als consumidors aprofitar-se de les millors prestacions d’altres empresaris.
3.3. que el risc que suposa per a l’empresa la baixa dels clients no es pot suprimir restringint indegudament els legítims drets econòmics dels consumidors, sinó que ha de quedar fixat en els seus justos termes, mitjançant l’establiment de terminis raonables que permetin a l’empresari organitzar la prestació del servei i als consumidors beneficiar-se de les millors ofertes que facin altres empresaris del sector.
3.4. que l’empresa de manteniment d’ascensors no ha justificat la concurrència de circumstàncies excepcionals que justifiquin una duració superior a tres anys, que es el termini màxim que, en concordança amb els criteris mantinguts per un sector important de les Audiències Provincials, i en línia també amb allò que manté l’autoritat nacional de la competència, es considera raonable per un contracte d’aquesta naturalesa, tenint en compte que es tracta d’un contracte que inclou l’obligació de l’empresa de manteniment de substituir, al seu càrrec, les peces espatllades.
És una informació elaborada pels Serveis Jurídics i el Departament de Gestió de Comunitats de Propietaris de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.
Per conèixer més detalls de la Sentència del Tribunal Suprem de 17 de setembre de 2019, pots clicar aquí.
Font: Consejo General del Poder Judicial. Tribunal Suprem, Plenari de la Sala 1a. Sentència Núm. 469/2019, de 17 de setembre. Ponent: SARAZA JIMENA, Rafael.