S’ha de distingir si es presten, o no, serveis complementaris propis de la indústria hotelera.
1. Quan no es presten serveis complementaries propis de la indústria hotelera:
Els lloguers tributaran en concepte de rendiments del capital immobiliari, sense reducció.
Quan no es presten serveis complementaries propis de la indústria hotelera (neteja, bugaderia, restauració, etc), només lloguer, els rendiments obtinguts per l’arrendament es declararan pel titular de l’immoble per la diferència entre els ingressos íntegres i les despeses fiscalment deduïbles.
Al rendiment net resultant d’aquesta operació no li serà aplicable la reducció del 60%, doncs els apartaments d’ús turístic no tenen per finalitat satisfer una necessitat permanent d’habitatge sinó cobrir una necessitat de caràcter temporal.
Els períodes de temps en els quals l’immoble no estigui arrendat, generen la corresponent imputació de renda immobiliària, al igual que qualsevol altre immoble desocupat, la quantia de la qual seria el resultat d’aplicar el percentatge d’imputació que correspongui (1,1% ó 2%) al valor cadastral de l’immoble, i en funció del número de dies que no hagi estat llogat amb finalitats turístiques.
2. Quan es presten serveis complementaries propis de la indústria hotelera:
Els lloguers tributaran en concepte de rendiments d’activitats econòmiques.
Si es presten serveis complementaris propis de la indústria hotelera, o quan, sense prestar tals serveis, es disposi d’una persona amb contracte laboral i jornada completa per a l’ordenació de l’activitat, l’arrendament es pot entendre com una activitat empresarial i els rendiments derivats que se’n derivin tindran la consideració de rendiments d’activitats econòmiques.