Unes recents i importants sentències del Tribunal Suprem han establert com a doctrina que el mètode de multiplicar el valor cadastral per un coeficient, no és idoni ni adequat, pel càlcul de l’Impost de Transmissions Patrimonials.
1. Antecedents:
1.1. Els contribuents van declarar com valor el preu que consta a l’escriptura:
Els contribuents van declarar com valor de la transmissió el preu que consta a l’escriptura pública de compravenda.
1.2. L’Oficina Liquidadora va aplicar un coeficient sobre el valor cadastral:
L’Oficina Liquidadora de la Comunitat Autònoma va efectuar comprovació de valors aplicant un coeficient multiplicador sobre el valor cadastral, resultant una quantitat bastant superior a la declarada a l’escriptura de compravenda.
1.3. Els contribuents reclamen davant el Tribunal Econòmic-Administratiu, el qual desestima la seva petició:
Los contribuents van formular reclamació econòmic-administrativa contra la liquidació efectuada per l’Oficina Liquidadora, en el sentit de que la base de l’Impost havia de ser el valor declarat a l’escriptura pública de compravenda i no el valor resultant d’aplicar uns coeficients sobre el valor cadastral.
Els contribuents van al·legar que la immobiliària venedora va portar a terme una dràstica reducció de preus, àmpliament publicitada, atenent les condicions del mercat a l’any 2012.
Aquesta reclamació va ser desestimada pel Tribunal Econòmic-Administratiu (TE-A).
1.4. Els contribuents van acudir al TSJ, i aquest els hi va donar la raó:
Els contribuents van formular recurs contenciós-administratiu contra la resolució del TE-A, davant el Tribunal Superior de Justícia de Castella-La Mancha el qual va donar la raó als contribuents i va anul·lar la liquidació.
1.5. La Comunitat Autònoma va recórrer davant el Suprem:
Contra la sentència del TSJ, la Junta de Comunitats de Castella-La Mancha, va interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
2. Què ha dit el Tribunal Suprem?
2.1. Dóna la raó als contribuents:
El Tribunal Suprem desestima el recurs plantejat per la Junta de Comunitats de Castella-La Mancha, i dóna la raó als contribuents.
2.2. El TS fixa els criteris interpretatius sobre aquesta qüestió:
En les recents i importants Sentències de 3 de maig de 2018, i de 5 de juny de 2018, el TS fixa els criteris interpretatius sobre aquesta qüestió:
Primer.- Mètode no idoni:
El mètode de comprovació consistent en prendre per referència els valors cadastrals i multiplicar-los per índexs o coeficients, no es idoni.
Segon.- Aquest mètode no dota a l’Administració d’una presumpció de veracitat:
L’aplicació d’aquest mètode de comprovació de valors no dota a l’Administració d’una presumpció reforçada de veracitat i d’encert dels valors inclosos en els coeficients.
Tercer.- L’Administració ha d’expressar motivadament la raó per la qual modifica el valor declarat pel contribuent:
L’aplicació d’aquest mètode per rectificar el valor declarat pel contribuent exigeix que l’Administració expressi motivadament les raons per les que, a al seu judici, tal valor declarat no es correspon amb el valor real.
No és suficient per justificar l’inici de la comprovació la mera discordança del valor declarat amb el resultant de multiplicar el valor cadastral pels coeficients.
Quart.- Càrrega de la prova:
El contribuent no està legalment obligat a acreditar que el valor que figura a l’autoliquidació de l’Impost coincideix amb el valor real.
La càrrega de la prova correspon a l’Administració, és a dir, és l’Administració la que ha de provar la discordança de valors.
Cinquè.- La taxació pericial contradictòria:
Per desvirtuar la comprovació de valors efectuada per l’Administració, el contribuent pot utilitzar qualsevol mitjà de prova admès en Dret i no vé obligat a promoure una taxació pericial contradictòria.