Un nou Decret, vigent des del 6 de març de 2019, modifica la duració mínima, les pròrrogues i el termini de preavisos dels contractes d’habitatge.
El Real Decreto-ley 7/2019, d’1 de març, modifica diversos aspectes de la LAU en els arrendaments d’habitatge:
1. Duració mínima:
Si l’arrendador és una persona física: 5 anys.
Si l’arrendador és una persona jurídica: 7 anys.
2. Pròrroga del contracte al venciment:
Arribat el venciment dels 5 anys -o dels 7 anys en el supòsit d’arrendador persona jurídica-, si no hi ha preavís de no renovació: es prorrogarà per terminis anuals fins un màxim de 3 anys més.
3. Preavís de no renovar el contracte:
S’incrementa l’anticipació amb la qual s’ha de notificar que no es desitja continuar amb el contracte una vegada arribi la data de venciment del contracte.
La voluntat de no renovar el contracte passats els 5 anys (o els 7 anys en els supòsits d’arrendador persona jurídica), s’ha de notificar:
– amb 4 mesos d’antel.lació per part de l’arrendador
– amb 2 mesos d’antel.lació per part de l’inquilí.
4. Despeses de gestió i formalització del contracte:
En el cas d’arrendador persona jurídica, aniran al seu càrrec.
5. Garantia addicional:
Màxim de 2 mensualitats de renda.
6. Impost Transmissions Patrimonials (ITP):
Si bé s’ha establert l’exempció, s’ha de formular autoliquidació davant l’Administració Tributària mitjançant el model 600, per part de l’obligat tributàriament (l’inquilí).
6. Entrada en vigor:
Aquest nou règim entra en vigor en el dia d’avui, 6 de març de 2019.
7. Contractes celebrats amb anterioritat a 6/3/2019:
Es continuaran regint per la normativa anterior.