El Banc d’Espanya alerta. Efectes negatius a llarg termini.
En un estudi publicat el proppassat dijous, 23 de gener, el Banc d’Espanya alerta sobre els efectes negatius que pot provocar l’establiment de controls sobre els lloguers.
Et facilitem un resum del contingut de l’esmentat estudi:
1. Reducció de l’oferta de lloguer:
La teoria econòmica prediu que la fixació governativa d’un preu del lloguer d’habitatge inferior al preu de mercat produiria una reducció en l’oferta de lloguer.
Aquesta reducció de l’oferta ocorreria, en primer lloc, perquè s’incentivaria als propietaris a vendre els immobles llogats i, en segon lloc, per la menor inversió en la construcció o en la rehabilitació d’habitatges destinats al lloguer.
2. Disminució de la qualitat de l’habitatge:
Al mateix temps, la reducció del rendiment net de la inversió en lloguer residencial motivada pel control dels lloguers, suposaria una caiguda en les despeses de manteniment i de renovació de l’habitatge arrendat, que disminuiria la seva qualitat al llarg del temps.
3. Existència dual de preus controlats i preus lliures en una mateixa ciutat:
De manera complementària, es podrien generar pèrdues addicionals d’eficiència en el cas de què el control de lloguers doni lloc a un mercat del lloguer residencial dual, en el que, per exemple, coexisteixin en diferents àrees d’una mateixa ciutat habitatges amb preus controlats i immobles amb llibertat per a la fixació dels preus.
4. Reducció de la mobilitat perjudicial per al mercat del treball:
En mercats de lloguer d’habitatge controlats els inquilins podran tenir incentius per romandre en un habitatge amb un preu regulat inferior al del mercat, reduint d’aquesta forma la mobilitat dels treballadors, creant externalitats negatives, al concentrar-se de forma artificial la població en determinades zones de la ciutat, i originant una deficient assignació de l’oferta d’habitatge.
La possible pèrdua de l’habitatge amb preu controlat en cas de canvi d’habitatge, comportaria una tendència a romandre a la llar i crearia ineficiències en la assignació del parc d’habitatges en lloguer.
5. Reducció de valor dels actius immobiliaris:
La reducció del rendiment del lloguer i la segmentació poblacional poden reduir el valor agregat dels actius immobiliaris en un mercat amb lloguers controlats.
6. Augment de preus del lloguer en segments del mercat lliure:
La reducció de l’oferta de lloguer residencial tendiria a augmentar els preus del lloguer en els segments del mercat no regulats, que podria ser particularment acusada en contextos d’augment de la demanda i escassedat relativa de l’oferta de lloguer.
7. La experiència d’Alemanya:
A Europa, l’anàlisi empírica sobre l’impacte dels controls del preu del lloguer se centra en la recent introducció del sistema de frens al preu del lloguer a Alemanya.
8. Conseqüències: increment substancial dels preus en els sectors no controlats:
Diversos investigadors han estudiat l’impacte de la regulació tant en els preus com en l’oferta de lloguer. Els resultats indiquen que aquesta política va suposar una reducció del preu del lloguer en el segment controlat, mentre que aquests controls van causar un increment substancial dels preus del lloguer els segments no regulats del mercat.
9. Dificultats pràctiques per implementar el control de lloguers:
Per altra banda, les dificultats pràctiques dels controls de rendes en la recent experiència europea (principalment, en les concentracions urbanes de París i de Berlín) mostren com aquestes regulacions s’enfronten a importants dificultats d’implementació.
10. Entre aquestes dificultats, destaquen:
a) les dificultats per definir de manera objectiva què es considera un habitatge equiparable per assignar preus de referència en un municipi o en una zona regulada.
b) cóm es defineix una zona de mercat de lloguer d’habitatge tensionat.
c) la ineludible arbitrarietat tant en l’establiment de llindars en els preus del lloguer com en les metodologies utilitzades per a fixar els límits als nivells i a les taxes de creixement dels preus del lloguer.
d) la dificultat administrativa de controlar l’aplicació de la normativa sobre un ampli parc d’habitatge arrendat, així com el cost que suposa l’acompliment efectiu de les regulacions i la introducció de sancions.
e) un efecte derivat de l’anterior, és que, en general, s’ha generat un augment de la litigiositat entre els arrendadors i els inquilins, que requereix de sistemes judicials o d’arbitratge eficaços per a un correcte funcionament del mercat.