El Tribunal Suprem, en dues recents sentències, avala el veto a aquests apartaments en les comunitats de propietaris que prohibeixin en els seus estatuts la utilització dels habitatges per a exercir una activitat econòmica.
El Tribunal considera que el lloguer d’habitatges per a ús turístic és una activitat econòmica, i aquesta activitat està vetada si en els estatuts de la Comunitat existeix la prohibició de destinar els pisos a l’ús turístic.
En una de les sentències, la Sala dona la raó a la comunitat de propietaris de l’edifici (Oviedo) i ordena el cessament de l’activitat de lloguer turístic que es desenvolupa en dos pisos d’aquest edifici, amb una entrada independent d’accés als habitatges i una altra als locals situats en les plantes tercera a sèptima.
El Tribunal conclou que si s’apliquen els estatuts socials, resulta que concorre una prohibició estatutària, conforme la qual en els habitatges no podran exercitar-se activitats professionals, empresarials, mercantils o comercials de cap tipus; reservant-se el seu ús al de caràcter exclusivament residencial.
Pel Tribunal, l’activitat desplegada per la part demandada en els dos pisos de l’edifici te “naturalesa empresarial i comercial, prestada per una societat mercantil”, i, per això, atorga la raó a la part demandant, en el sentit que existeix una prohibició estatutària inscrita, que veda la destinació dels referits immobles com a habitatges d’ús turístic.
A la mateixa conclusió arriba el Tribunal en l’altre sentència que afecta a alguns propietaris d’habitatges d’un edifici (San Sebastián), que van demandar a la seva comunitat amb la finalitat de que s’anul·lés la prohibició recollida en les normes de l’edifici per la promotora, i incloses en els contractes de compravenda dels habitatges, que establia que quedava terminantment prohibida la realització de cap activitat econòmica (oficina, despatx, consulta, clínica…) llevat que la pròpia subcomunitat del portal ho autoritzés per unanimitat.
El Tribunal estima “la condició d’activitat econòmica de l’activitat de lloguer dels habitatges que s’ofereixin o comercialitzin com a allotjament per motius turístics o vacacionals, i que són cedits temporalment per la persona propietària, explotadora o gestora i comercialitzades directament per ella mateixa o indirectament, a tercers, de forma reiterada o habitual i a canvi de contraprestació econòmica”, d’acord amb la normativa autonòmica i les ordenances municipals.
I afegeix que “el que el desenvolupament d’aquesta activitat comporti una sèrie de requisits i condicions, inclosos els de funcionament, implica la prestacions d’una sèrie de serveis i l’assumpció de determinats deures inherents a la comercialització dels habitatges per a ús turístic que determinen que l’activitat i la prestació del servei turístic es desenvolupi en el propi habitatge”.
La sentència conclou que “…el lloguer d’habitatges per a ús turístic és una activitat inclosa en la prohibició estatutària, doncs és una activitat econòmica, equiparable a les activitats econòmiques que a títol exemplificatiu s’enumeren en els Estatuts, caracteritzades totes elles per ser usos distints del d’habitatge i en els que concorre un component comercial, professional o empresarial”.
El Tribunal subratlla que aquesta interpretació és conforme amb la jurisprudència de la Sala en relació a que “les limitacions han de ser clares, precises i expresses perquè la inclusió de l’activitat turística en la prohibició estatutària és perfectament coherent amb la seva lletra i esperit, que no és altra que prohibir que en els habitatges s’exerciti una activitat econòmica amb un caràcter comercial, professional o empresarial com succeeix amb els apartaments turístics”.
És una informació elaborada pels Serveis Jurídics y el Departament de Gestió de Comunitats de Propietaris de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.
Si desitges conèixer el contingut íntegre de la nota oficial del Consejo General del Poder Judicial, clica en aquest enllaç.
Font: Comunicación Poder Judicial