Acord vàlid segons el Tribunal Suprem.
Antecedents
Origen de l’acord:
L’acord de la comunitat de prohibir l’ús de la piscina als propietaris i usuaris de les places d’aparcament que, a la vegada, no disposin d’un habitatge a l’edifici, va derivar de l’ús indiscriminat que es produïa de la piscina per part d’un important número d’adolescents que feien un ús abusiu de les instal·lacions, i que, després d’indagacions, es va saber que eren tots convidats del propietari d’un garatge.
Sentencies desestimatòries:
En un principi, el Jutjat de 1ª Instancia de Palma i l’Audiència Provincial de Palma van rebutjar l’acord de la Comunitat propietaris; no obstant, el TS, va validar-lo i el considera ajustat a la Llei.
La Sentencia del TS
L’acord no és restrictiu de drets dels titulars de places d’aparcament:
El Tribunal Suprem valida l’acord adoptat per la comunitat de propietaris i estableix que “estava facultada per prohibir expressament l’ús de la piscina per part dels titulars dels garatges que no fossin titulars d’habitatges, atès que no constava autorització per a això en els estatuts ni en el títol constitutiu, per la qual cosa l’acord impugnat no constituïa una restricció dels drets dels titulars de garatges, sinó que l’acord era una mera constatació o reproducció del que ja es podia deduir dels actes constitutius de la comunitat de propietaris”.
Els titulars de places d’aparcament no són residents:
El TS considera que una piscina, per pròpia naturalesa, està al servei dels copropietaris que tenen el seu habitatge a l’immoble i que “els titulars dels garatges són propietaris d’aquests, però no per això són residents sinó usuaris d’una plaça d’estacionament”.
L’ús de la piscina és per als titulars dels habitatges:
La correcta aplicació de l’article 394 del Codi Civil, que se infringeix, permet concloure que l’ús d’una piscina comunitària i zona esportiva, s’ha d’entendre sempre, per pura lògica, com per a l’ús i gaudi dels titulars dels habitatges de la comunitat; i que per descomptat el propietari d’una plaça de garatge que no és titular d’un habitatge, no pot utilitzar mai un element comú de la comunitat, que no té res a veure ni serveix per a una millor utilització d’una plaça de garatge.
L’ús de la piscina és estrany a la finalitat d’un aparcament:
La piscina en quan element comú no té com a destinació natural servir de gaudi als titulars dels aparcaments, els quals els adquireixen per a estacionar un vehicle i no per les particularitats recreacionals de l’edificació. L’ús de la piscina és estrany, per això, a la pròpia naturalesa i finalitat de l’adquisició d’un garatge.
Informació elaborada per l’Assessoria Legal i el Departament de Gestió de Comunitats de Propietaris de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.
Pots consultar el text íntegre de la Sentència del TS i els seus arguments, en aquest enllaç.
Font: Consejo General del Poder Judicial. Tribunal Suprem, Sala de lo Civil, Sentència de 23 de maig de 2022. Ponent: ARROYO FIESTAS, Francisco Javier.